DIA INTERNACIONAL DE L'ALZHEIMER

Avui, dia 21 de Setembre, és el dia internacional de l'Alzheimer.

 

L'Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa de caràcter progressiu que afecta a Espanya unes 800.000 persones, 100.000 d'elles a Catalunya, i que representa el tipus més freqüent de demència presenil. Unes 200.000 persones més, però, podrien estar sense diagnosticar, segons les dades de la Fundació Alzheimer Espanya (FAE). Tot i que encara no hi ha un tractament que pugui pal·liar el caràcter degeneratiu, progressiu i inapel·lable de l'Alzheimer, diverses associacions defensen que la realització d'exàmens cognitius de caràcter periòdic a les persones grans ajudaria a diagnosticar aquesta patologia i a millorar la qualitat de vida dels que la pateixen.

És més freqüent en les dones, i suposa una pèrdua progressiva de l'atenció i la memòria, confusió mental, desorientació espacial i agitació psicomotora. A part d'aquests trastorns, també és característica en aquests malalts la reiteració de l'última síl·laba d'una paraula (logoclonia). La malaltia, que deteriora les parts del cervell que controlen el pensament, la memòria i el llenguatge, acaba amb trastorns de la marxa, crisis convulsives, demència total, caquèxia (alteració dels sistemes metabòlics).

Tot i que cada dia hi ha més avenços en l'Alzheimer, encara se'n desconeix l'origen exacte i no hi ha un tractament que pugui pal·liar-la.

Tanmateix, sí que es pot endarrerir el deteriorament físic i mental en la primera fase de la malaltia. I és que el diagnòstic precoç de l'Alzheimer permet millorar la qualitat de vida de malalts i familiars, segons la Societat Espanyola de Neurologia (SEN).

És millor conèixer la malaltia

El caràcter degeneratiu, progressiu i inapel·lable de la malaltia fa que sovint els metges es trobin amb famílies que no volen parlar sobre el diagnòstic real. Sempre es respecta la voluntat del malalt, de fins on vol saber i quins detalls vol conèixer de la malaltia. Però els professionals que tracten els malalts d'Alzheimer asseguren que l'estratègia terapèutica és molt millor quan el malalt i els familiars més pròxims tenen el màxim de coneixement sobre el diagnòstic.

Nosaltres a la casa, disposem de 2 plantes Psicogeriàtriques, en les que hi conviuen persones amb aquesta malaltia i d’altres tipus de demències. Amb ells es procuren fer tant activitats de fisioteràpia per mantenir la mobilitat articular com la força, així com la deambulació en el cas de les persones que encara la conservin, com activitats d’estimulació cognitiva per tal d’intentar retardar el màxim possible els procés de deteriorament cognitiu d’aquests residents. També se’ls hi fan activitats lúdiques o jocs, i a l’hora que treballen l’aspecte cognitiu, s’ho passen bé.

Quan una persona, amb qualsevol tipus de demència, entra en el nostre centre, és normal que passi un període d’adaptació, segurament més llarg que el d’un resident que no té afectació cognitiva. Nosaltres,  procurem que el resident entri en la dinàmica del centre el més aviat possible i així assimilar l’horari diari, sempre sense deixar de banda l’afecte i el respecte, i intentant adaptar-nos també a les necessitats del resident.

Per aquests tipus de persones, és molt important estar sempre en el mateix ambient i seguir una rutina molt estricte. Si això es produeix, la persona està més tranquil·la i nota que tot està més controlat. Si canviem a la persona constantment d’ambient, d’horaris i de gent amb la que es relaciona, segurament es trobarà molt més desorientada del que la malaltia ja la fa estar i en certs casos es pot posar agressiva o molt làbil emocionalment.

Sovint l’estat avançat de la malaltia els hi produeix alteracions conductuals, que els hi fa fer coses que en condicions normals no farien, però no els hi hem de tenir en comte ja que realment no són conscients dels seus actes.

Esperem que aquesta informació serveixi per a tenir-vos més informats i conscienciar una mica a les persones que fan un rebuig davant d’aquestes altres. Penseu que si nosaltres algun dia patim aquesta malaltia, ens agradarà saber que hi ha professionals que ens respecten i ens tracten com a persones. Que es preocupen de que estiguem bé i tranquils sense deixar de fer coses per estar actius.

Si teniu qualsevol dubte, demaneu informació als profesionals de la casa o contacteu amb les diverses associacions de l'alzheimer.