ALTRES ACTIVITATS DE SETEMBRE, EL MES QUE PARLA CATALÀ

Ja estem a mig a octubre i encara no us hem acabat d'explicar totes les activitats que vàrem fer durant el mes de setembre a la residència!


Com ja sabeu, el mes de setembre el convertim en "El mes que parla català" així que a part de la festa catalana, amb sardanes incloses, també va haver-hi moltes activitats que encara no us hem explicat i que aprofitarem avui per fer-ho!



Una d'aquestes activitats va ser una exposició-xerrada sobre els Jocs Olímpics de Barcelona del 1992.





Uns dies abans els residents van pintar un Cobi ben gran per penjar-lo el dia de l'exposició per ambientar una mica l'entresòl.











Aquí podeu veure ja el dia de l'exposició tots ben atents mentre la Merxe feia la xerrada.  










Un cop acabada la xerrada vam passar un petit documental on vam poder recordar la famosa imatge de la flama olímpica, tal com podeu veure a la televisió.





I a la resta de fotos podeu veure com remenen, miren, llegeixen i comenten les diferents coses que formaven part de la exposició. Des de llibres, a una samarreta, a els pins del Cobi, a l'acreditació d'alguns dels treballadors, postals, un mocador de coll... 


Una altra de les activitats que vàrem fer va ser cinema en català: La Plaça del Diamant, basada en el llibre de Mercè Rodoreda. 

La pel·lícula va ser un èxit absolut! Els hi va agradar molt, ja que la majoria havien llegit el llibre o coneixien la història.  


















I per acabar, la darrere activitat que tenim per explicar-vos que vàrem fer també en català va ser el Bingo. Va ser el mateix bingo de cada divendres però es vàren cantar els números en català. Com de costum els hi va agradar molt! 






Comentaris

  1. BINGO....aquí si que veig a la meva mare.....
    Merche y Cia...(lease Merche y compañia) com us ho Currais i que gratificant és el vostre treball (versión catalana de mi mensaje)
    Anonim????? nooooo Amparo.. si

    ResponElimina
  2. Al tanto amb la meva iaia, la Carmen, ja que veig que ella també surt a la foto i té molt números tapats!!
    Ara entenc perquè ella sempre m'explica, amb cert tarannà crític, que és una llàstima que no s´hi juguin monedes de veritat ("ni cèntims!" diu).

    Abr.,
    Raquel

    ResponElimina
  3. me agradan molt las postals, la numero 2
    un peto molt gran desde SEVILLA.
    PEDRO

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada