El passat dijous 8 de març, el
dia internacional de la dona, es varen fer molts actes a la ciutat de Barcelona
per reivindicar la desigualtat que hi ha a la nostra societat entre homes i
dones. Es va convocar per primera vegada, vaga general en 170 països per donar
veu a totes les dones. Sobre tot, aquelles que pel fet de ser dones no poden
gaudir d’un sou igual que l’home en la mateixa posició, per aquelles que per
ser dones se les obliga a treballar fora i dins de casa sense descans, per
aquelles que per ser dones i immigrants
tan sols se’ls ofereix contractes amb uns sous molt baixos, per aquelles que s’han sentit excloses pel sol fet de ser dones.
Així doncs, ens va semblar un
dia perfecte per recordar moltes dones que han sigut importants en la història
com per exemple: Maria Curie, Juana de Arco, Virginia Woolf, Frida Calho, Evita Perón, entre d’altres. I
com no, vam xerrar sobre nosaltres, les diferents històries que cada un d’ells
i elles han viscut, com van viure el masclisme a casa seva, si han vist alguna evolució i que els hi sembla tot plegat.
Per tal de propiciar un petit debat vam llançar enlaire preguntes obertes com:
- Abans una dona es podia divorciar?
- Que pensaven a casa si haguessin sortit algun dia de nit i en minifaldilla?
- Tenien carnet de conduir les dones?
- De casats, quantes hores dedicaven a la llar el homes i quantes les dones?
En definitiva, les coses han millorat molt però encara queda molta feina per fer, començant també per les pròpies dones i educant als nostres fills i filles en la igualtat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada